Introducció


En aquesta unitat didàctica parlarem sobre els ordinadors i com els usem quan pretenem fer-los servir per a comunicar-nos amb d'altres persones o obtenir informació. Parlarem d'Internet i t'explicarem el més necessari per a moure't òptimament per la xarxa. Caldrà que en coneguis el seu funcionament per poder-ne utilitzar allò que t'agradi i necessitis i poder-ne rebutjar el que no.



30 de gen. 2011

3.1.1 - Servidor de correu


Un servidor de correu (en anglès mail transfer agent - MTA) és una aplicació informàtica que ens permet enviar missatges (correus) d'uns usuaris a altres, amb independència de la xarxa que aquests usuaris estiguin utilitzant. Entre els més usats trobem Postfix, sendmail i Exim. L’SMTP (simple mail transfer protocol, ‘protocol simple de transferència de correu’) va ser un dels primers serveis d’Internet.

Per al correu electrònic es fan servir dos programes, un que envia els missatges (SMTP) i un altre que els llegeix del servidor, que és on s’emmagatzemen. Aquest últim utilitza els protocols POP3 o IMAP, i per aquesta raó s’anomena sovint correu POP.

Els programes que ens permeten enviar i rebre fitxers són, entre d’altres, Microsoft Outlook, Mozilla Thunderbird i Eudora. També ens permeten gestionar els correus rebuts i mantenir l’agenda rebuts dels nostres contactes. Avui dia s’han estès molt els programes de correu web, amb els quals podem consultar el correu des de qualsevol ordinador. Windows Live Hotmail, Correu Yahoo! o Gmail, entre d’altres, ens ofereixen bústies gratuïtes i de gran capacitat.

En tot cas, els protocols SMTP/POP/IMAP són insegurs, els missatges viatgen sense protecció per la xarxa i és fàcil obtenir els nostres missatges i contrasenyes. Per això es sol afegir una capa SSL, és a dir, un mètode de xifrat que puguin implementar tant el servidor com el client. En el cas del correu via web es poden utilitzar dues capes SSL: una entre A i B i una altra entre el servidor web de B i el navegador de l'usuari.